BIOGRAFÍA
MIGUEL FRANC RAMS “Llidora". Es lo primer fill del matrimoni format per Miguel Franc Taberner i Maria Rams Isern, jornalers, domiciliats al carrer Pomar nº 1. Naix a les 7 del matí, del 5 de setembre de 1903 i es batejat lo 10 de setembre per mossèn Juan Garín Villagrasa, a la església de Sant Portomeu.
Al llibre de quintes de l’Ajuntament, trobem que es quinto de 1924, formant part d’un grup de catorze nonaspins. La talla o estatura es de 1,61 metros, lo perímetre del cos 85 cm., d’ofici llaurador y no sap llegir. Pel que veig es algo freqüent en aquells temps, ja que dels catorze quintos de 1924, sols sis en saben.
Lo 29 de setembre de 1933, se casa a la església de Sant Portomeu de Nonasp, en Mª del Carmen Estrada Llop, de 19 anys, natural de Faió. Lo matrimoni te dos fills: Miguel que naix lo 13 d’octubre de 1934 i Antonio lo 28 de desembre de 1937.
Lo cens electoral de 1934, mos diu que viu al carrer Pomar nº 6 i d’ofici jornaler. En este mateix sentit, trobem un acord al llibre d’actes del Sindicat de Recs de la sèquia de Matarranya, a on se’l nombra guarda de la sèquia, es dir, partidor, per lo preu de 300 pessetes, en la obligació d’ocupar-se de les aigües des de lo 17 de juny al 30 de setembre de 1935.
Poca cosa mes sabem de Miguel Franc, tant sols, lo que me compte lo seu renét Eduardo Garcia Franc, que me diu que al març de 1938, quan los soldats de l’exèrcit de Franco estant a punt de entrar a Nonasp, decideix marxa en direcció a Catalunya i ho fa pujat a un carro junt en altres nonaspins.
Un camí a l’exili, que potser pensa que serà per poc temps, ja que la seua dona Carmen se queda a Nonasp, cuidant dels dos fills. Lo gran, Miguel te tres anys i mig; i lo petit, Antonio, tant sols te tres mesos.
Però lo camí de l’exili se fa llarg i Miguel “Llidora” passa a França. A partir d’aquí li seguirem lo rastre per mig de la pàgina web de Amical de Mauthausen, a on trobem que forma part de una Companyia de Treballadors Estrangers (CTE).
Estes CTE van ser creades per lo govern francès a partir de la primavera de 1939, sent inicialment l’allistament voluntari, però passant a ser obligatori a partir del setembre de 1939. Estes companyies estaven formades per uns 250 homes i manades per oficials de exercit francès. Feien treballs relacionats en obres defensives a les fronteres, treballs agrícoles i industrials.
Lo 22 de juny de 1940, lo govern francès firma un armistici, per lo qual lo nord i oest de França queden ocupades per la Wehrmacht (exèrcit alemany). A partir d’este moment comença la persecució dels exiliats espanyols, que son detinguts i posats a camps de presoners.
Miguel “Llidora” es detingut i posat al camp de presoners Frontstalag 140, de la localitat de Belfort a França. Mes avant es traslladat al Stalag XI B, de la ciutat alemanya de Fallingbostel, a on te lo numero de presoner 87.639
A este darrer camp, perd la condició de presoner de guerra al ser republicà espanyol, ja que es declarat apàtrida i en conseqüència es deportat. Lo 24 de gener de 1941, es pujat a un tren de bestiar junt a 1506 espanyols, que en un viatge de tres dies los portarà al camp de concentració de Mauthausen a Àustria, a on arriben lo 27 de gener de 1941. Allí se li assigna lo número de presoner 5.911 i com a distintiu portarà un triangle blau símbol de los apàtrides, en una S de –Spanier- al centro.
Dos mesos després, lo 29 de març, es traslladat a Gusen, subcamp situat a cinc kilòmetres, assignant-li lo numero de presoner 11.266. A este camp hi traslladaven a tots aquells que consideraven que per les seues condicions físiques no valien per treballar a les canteres de Mathausen. Ser traslladat a Gusen era com una condemna de mort, ja que seleccionaven als mes debilitats. Miguel “Llidora” sols viurà poc mes de set mesos, morint lo set de novembre de 1941.
Texto: Mario Rius (Nonaspe)
