BIOGRAFÍA
Agustín Andrés Andreu, “Poch”, es lo sèptim fill de Francisco Andrés Llop i Tomasa Andreu Giner, domiciliats al carrer Batea nº 4, d’ofici llauradors. Naix lo 29 de febrer de 1896 a la 1 del matí, i l’un demà, primer de març, es batejat a la església de Sant Portomeu per mossèn Domingo Casanova, sent padrina Maria Andreu.
De la infància poca cosa sabem, però los cens electorals de 1922 i 1934 mos diuen que sap llegir, per lo que podem afirmar que de petit va als antics estudis situats a la plaça del Portal. Es quinto de l’any 1917, formant part d’un grup de 14 nonaspins, nascuts l’any 1896.
Se casa lo 14 de març de 1921, a l’església de Sant Portomeu de Nonasp, en Pilar Monforte Giner, viuda, de 26 anys. Pilar era nascuda de l’any 1895, i se va casar l’any 1916 en Ramón Zapater Gaibar, natural d’Alcanyis. L’any 1917 naix Mercedes, única filla del matrimoni, i l’any 1919, Pilar se queda viuda, al morir lo seu home a Alcanyis.
Del matrimoni que formen Agustín i Pilar, naixen tres fills: Francisco (17-12-1921 * 31-03-1922); Encarnación (01-01-1925 * 16-10-1925); i José que naix lo 19 de març de 1927.
Per lo cens electoral de 1922, sabem que esta domiciliat la carrer Batea (c/Dionisio Millán) i que este any treballa a casa de llaurador. Al cens de 1934, esta domiciliat al mateix carrer, però ara l’ofici es de ferroviari.
En una entrevista feta lo passat mes d’agost a Maria Andreu Zapater me diu: “La iaia Pilar i lo seu home Agustín, vivien a una casella que hi ha al costat de l’estació de Favara, a on ell treballava de ferroviari, a mes, també tenien una mica de cantina.
Iniciada la Guerra Civil, tal com anaven avançant los nacionals, ells anaven reculant, sempre en lo treball de ferroviari, hasta fer cap a Barcelona. Allí, la iaia Pilar va agarrar temporalment una xiqueta que li dient Angelita per criar-la, però sigui perquè li va prendre afecte, o perquè van tindre que marxa apressa i corrent de Barcelona en la entrada dels nacionals, la qüestió es que se va quedar per sempre en ella.
De Barcelona van passar tots a França. A la iaia li van donar feina a una granja, i en ella hi estaven los tres crios: Mercedes, José i Angelita. En quan a Agustín, la iaia sempre contava que ell va sentir dir que donaven feina als homes. Lo cas es que va pujar a un camió, enganyat, i ja no lo van tornar a veure mes.
La iaia penso que va saber de la mort d’Agustín estant a França, encara que no ho se molt bé. Lo cas es que ella i los tres crios quan van poder van tornar cap a Nonasp, a on van viure”.
Per saber que va ser d’Agustín “lo Poch”, consulto les pàgina web de Amical de Mauthausen. En ella trobo que lo primer camp de presoners a on està es “Stalag III” a la ciutat alemanya de Luchenwalde. D’aquí es traslladat al “Stalag XII-D”, situat a la ciutat alemanya de Trier, prop de la frontera en Luxemburg, a on te lo numero de presoner 49.918.
Després de perdre la condició de presoner de guerra per ser republicà espanyol, es deportat al camp de concentració de Mauthausen lo 25 de gener de 1941, a on se li dona lo número de presoner 4.656. Als pocs dies, lo 17 de febrer de 1941, es traslladat a Gusen, subcamp situat a cinc kilòmetres, a on te lo numero de presoner 10.435. Es aquí a on mor Agustín “lo Poch”, lo 2 de octubre de 1941.
Texto: Mario Rius (Nonaspe)
