BIOGRAFÍA
MANUEL RAMS TABERNER “Manchoro”. Es lo quart fill del matrimoni format per Portomeu Rams Llop i Florència Taberner Franc, llauradors, domiciliats al carrer Rabal nº 9. Naix a la 1 del matí, del 12 de febrer de 1907 i es batejat lo 16 del mateix mes per mossèn Anselmo Claver Soto, a la església de Sant Portomeu de Nonasp.
Per mig del llibre de quintes de l’Ajuntament, sabem que es quinto de 1928, formant part d’un grup de vint-i-dos nois. La talla o estatura es de 1,62 metros, lo perímetre del cos 91 cm., d’ofici llaurador y no sap llegir ni escriure. Com curiositat dels vint-i-dos quintos, nou saben llegir i tretze son analfabets, lo que mos indica lo nivell d’assistència als estudis a principis del segle XX.
No sabem a on fa lo servei militar. L’única noticia que trobo d’ell es al Cens Electoral de 1934, en que diu que continua vivint al carrer Rabal nº 9 i lo seu ofici es lo de llaurador.
Del temps de la guerra, tampoc sabem si hi va participar com a soldat de la república, o bé, al març de 1938 va abandonar lo poble, davant imminent entrada de l’exercit franquista a Nonasp.
Podem suposar que Manuel “Manchoro” a principis de 1939, com mils de refugiats espanyols, passa la frontera i farà cap a les platges d’Argelès-Sur-Mer, a on lo govern francès instal·la lo primer campament de refugiats.
A partir d’aquí continuarem l’historia d’este nonaspí, per mig de les dades que mos dona la pàgina web de Amical de Mauthausen, que mos diu que forma part de la 26 Companyia de Treballadors Estrangers (26 CTE).
Lo govern francès, decreta lo 27 de maig de 1939 que “Tots los homes refugiats vàlids tenien l’obligació com los francesos de contribuir en treballs per lo bé comú”. Així se formen antes de la declaració de la guerra 79 Companyies de Treballadors Estrangers, que se augmentaran hasta 250 companyies.
Estes companyies son utilitzades per treballs agrícoles, construcció de carreteres, túnels, reforçament de la línia Maginot... Los allistats a estes companyies estaven vigilats per militars i sotmesos a la seua disciplina, sent lo responsable de cada companyia un oficial francès.
Lo 22 de juny de 1940, lo govern francès firma un armistici, quedant França dividida en dos, la zona ocupa per la Wehrmacht (exercit alemany) i la zona lliure, baix l’autoritat de la França de Vichy. Esta ocupació es l’inici de la persecució dels exiliats espanyols, que son detinguts i posats a camps de presoners.
Manuel “Manchoro” es detingut i posat al camp de presoners Frontstalag 140, de la localitat francesa de Belfort. D’aquí es traslladat al Stalag XI B, de la ciutat alemanya de Fallingbostel, a on se li dona lo número de presoner 87.632. A este darrer camp, perd la condició de presoner de guerra al ser republicà espanyol, ja que es declarat apàtrida i en conseqüència es deportat.
Lo 24 de gener de 1941, es pujat a un tren de bestiar junt a 1506 presoners, que en un viatge de tres dies los portarà al camp de concentració de Mauthausen a Àustria, a on arriben lo 27 de gener de 1941. Dels 1.506 deportats son espanyols 1.478, sent aquesta la major expedició de deportats espanyols a Mauthausen.
A este camp se li assigna lo número de presoner 5.701 i per vestimenta si li dona un traje a ratlles en un triangle blau cosit, que com a distintiu portarà una S de “Spanier”.
Al cap d’un temps, es traslladat a Gusen, assignant-li lo numero de presoner 11.952 . Manuel “Manchoro” sols resistirà les dures condicions d’este camp hasta finals d’any, morint lo 10 de desembre de 1941.
Texto: Mario Rius (Nonaspe)
